Article d’opinió a 'Lo Rafal' 142, per Josep Sancho Sancho
Els dies 11, 12 i 13 de novembre vam viure el IV Congrés d’Història d’Alcanar. Les diverses ponències i comunicacions van fer una immensa aportació als coneixements que, a dia d’avui, tenim del nostre poble. Tots hem d’estar molt agraïts al Comitè Organitzador per tots els esforços i les moltes hores de dedicació que suposa celebrar un esdeveniment d’esta magnitud. A partir d’aquí, i en la perspectiva d’un següent congrés, plantegem, al nostre entendre, un seguit de propostes.
Caldria incorporar un comitè científic que, entre d’altres, done resposta a les propostes de comunicacions i, fins i tot, plantege algunes observacions. A més, un comitè científic dona rigor i aporta projecció i visibilitat al nostre municipi a nivell territorial. Amb este objectiu, seria interessant dissenyar alhora una estratègia de comunicació.
Al costat d’això, caldria introduir perspectiva participativa, interseccional i comunitària. En referència a esta última, a l’hora de començar a treballar en el comitè organitzador, cal convocar a la totalitat del teixit ecosistèmic d’historiadors. I, entenent que al Congrés també es tracten altres disciplines, també a filòlogues i a totes aquelles persones que puguen estar interessades a formar-ne part. Que ningú se’n sente exclòs.
Esta metodologia, més inclusiva, permet també cocrear el disseny del Congrés. Dins la mateixa planificació estratègica, a més de formular els objectius -estratègics i operatius- caldria també dissenyar l’avaluació: formular les preguntes d’avaluació, els moments -ex ante, intermèdia i/o ex post- i els espais, a més de concretar els indicadors de seguiment. Entre d’altres, es podria dissenyar un formulari per a que els participants poguessin expressar la seua valoració durant els mateixos dies del Congrés. L’avaluació, més que ferramenta de fiscalització, és l’eina que permet la millora qualitativa.
En referència al públic assistent, també seria rellevant, en acabat de les intervencions en les ponències i comunicacions, fomentar les seues preguntes, amb la qual cosa s’aconseguiria atorgar a les persones assistents protagonisme, i alhora, fer-les partícips per a que puguen plantejar observacions. Amb això, també s’aconseguiria trencar la verticalitat d’una persona entesa en una matèria que parla i les altres que només escolten, i anar cap a una major horitzontalitat. És cert que cal fer una bona gestió del temps, cosa que sempre és complicada, però és important que les persones assistents tinguen també la possibilitat d’intervenció, per molt breu que esta siga. I en la línia de fomentar el debat i alhora amb l’objectiu de donar més dinamisme a les sessions, es podria organitzar alguna taula rodona amb persones especialitzades al voltant d’una qüestió que resulte d’interès temàtic, conceptual o metodològic.
A l’hora de proposar les persones ponents, cal acabar amb les eleccions a dit i s’han d’acordar i fer públics els criteris objectius amb els quals es realitza la tria. Amb mèrits acadèmics i curriculars, seria important clarificar si estes ponències les faran catedràtics d’universitat, professors universitaris, doctors, doctorands, graduats, etc. D’esta manera també, s’aconseguiria que cap persona investigadora local se’n sentís exclosa. Com va assenyalar el doctor David Garcia i Rubert a la seua ponència, és important destacar el caràcter científic del Congrés i el rigor que se’n desprèn. En esta línia, també seria recomanable seguir el protocol d’un congrés.
Este seguit de propostes són només un punt de vista. I lògicament, i de fet s’espera que així siga, estan obertes a crítica constructiva, que és l’actitud que permet millorar els projectes. A més, en el moment que es celebre el V Congrés, molt possiblement hauran sorgit noves metodologies que caldrà incorporar. Així i tot, esperem que les presents siguen d’utilitat.
Caldria incorporar un comitè científic que, entre d’altres, done resposta a les propostes de comunicacions i, fins i tot, plantege algunes observacions. A més, un comitè científic dona rigor i aporta projecció i visibilitat al nostre municipi a nivell territorial. Amb este objectiu, seria interessant dissenyar alhora una estratègia de comunicació.
Al costat d’això, caldria introduir perspectiva participativa, interseccional i comunitària. En referència a esta última, a l’hora de començar a treballar en el comitè organitzador, cal convocar a la totalitat del teixit ecosistèmic d’historiadors. I, entenent que al Congrés també es tracten altres disciplines, també a filòlogues i a totes aquelles persones que puguen estar interessades a formar-ne part. Que ningú se’n sente exclòs.
Esta metodologia, més inclusiva, permet també cocrear el disseny del Congrés. Dins la mateixa planificació estratègica, a més de formular els objectius -estratègics i operatius- caldria també dissenyar l’avaluació: formular les preguntes d’avaluació, els moments -ex ante, intermèdia i/o ex post- i els espais, a més de concretar els indicadors de seguiment. Entre d’altres, es podria dissenyar un formulari per a que els participants poguessin expressar la seua valoració durant els mateixos dies del Congrés. L’avaluació, més que ferramenta de fiscalització, és l’eina que permet la millora qualitativa.
En referència al públic assistent, també seria rellevant, en acabat de les intervencions en les ponències i comunicacions, fomentar les seues preguntes, amb la qual cosa s’aconseguiria atorgar a les persones assistents protagonisme, i alhora, fer-les partícips per a que puguen plantejar observacions. Amb això, també s’aconseguiria trencar la verticalitat d’una persona entesa en una matèria que parla i les altres que només escolten, i anar cap a una major horitzontalitat. És cert que cal fer una bona gestió del temps, cosa que sempre és complicada, però és important que les persones assistents tinguen també la possibilitat d’intervenció, per molt breu que esta siga. I en la línia de fomentar el debat i alhora amb l’objectiu de donar més dinamisme a les sessions, es podria organitzar alguna taula rodona amb persones especialitzades al voltant d’una qüestió que resulte d’interès temàtic, conceptual o metodològic.
A l’hora de proposar les persones ponents, cal acabar amb les eleccions a dit i s’han d’acordar i fer públics els criteris objectius amb els quals es realitza la tria. Amb mèrits acadèmics i curriculars, seria important clarificar si estes ponències les faran catedràtics d’universitat, professors universitaris, doctors, doctorands, graduats, etc. D’esta manera també, s’aconseguiria que cap persona investigadora local se’n sentís exclosa. Com va assenyalar el doctor David Garcia i Rubert a la seua ponència, és important destacar el caràcter científic del Congrés i el rigor que se’n desprèn. En esta línia, també seria recomanable seguir el protocol d’un congrés.
Este seguit de propostes són només un punt de vista. I lògicament, i de fet s’espera que així siga, estan obertes a crítica constructiva, que és l’actitud que permet millorar els projectes. A més, en el moment que es celebre el V Congrés, molt possiblement hauran sorgit noves metodologies que caldrà incorporar. Així i tot, esperem que les presents siguen d’utilitat.
Em semblen unes opinions interessants i dignes de ser tingudes en compte
ResponElimina