Foto de la inauguració 🗓️ 11/12/22
dilluns, 30 de gener del 2023
diumenge, 29 de gener del 2023
Cap al V Congrés d’Història d’Alcanar
Article d’opinió a 'Lo Rafal' 142, per Josep Sancho Sancho
Els dies 11, 12 i 13 de novembre vam viure el IV Congrés d’Història d’Alcanar. Les diverses ponències i comunicacions van fer una immensa aportació als coneixements que, a dia d’avui, tenim del nostre poble. Tots hem d’estar molt agraïts al Comitè Organitzador per tots els esforços i les moltes hores de dedicació que suposa celebrar un esdeveniment d’esta magnitud. A partir d’aquí, i en la perspectiva d’un següent congrés, plantegem, al nostre entendre, un seguit de propostes.
Caldria incorporar un comitè científic que, entre d’altres, done resposta a les propostes de comunicacions i, fins i tot, plantege algunes observacions. A més, un comitè científic dona rigor i aporta projecció i visibilitat al nostre municipi a nivell territorial. Amb este objectiu, seria interessant dissenyar alhora una estratègia de comunicació.
Al costat d’això, caldria introduir perspectiva participativa, interseccional i comunitària. En referència a esta última, a l’hora de començar a treballar en el comitè organitzador, cal convocar a la totalitat del teixit ecosistèmic d’historiadors. I, entenent que al Congrés també es tracten altres disciplines, també a filòlogues i a totes aquelles persones que puguen estar interessades a formar-ne part. Que ningú se’n sente exclòs.
Esta metodologia, més inclusiva, permet també cocrear el disseny del Congrés. Dins la mateixa planificació estratègica, a més de formular els objectius -estratègics i operatius- caldria també dissenyar l’avaluació: formular les preguntes d’avaluació, els moments -ex ante, intermèdia i/o ex post- i els espais, a més de concretar els indicadors de seguiment. Entre d’altres, es podria dissenyar un formulari per a que els participants poguessin expressar la seua valoració durant els mateixos dies del Congrés. L’avaluació, més que ferramenta de fiscalització, és l’eina que permet la millora qualitativa.
En referència al públic assistent, també seria rellevant, en acabat de les intervencions en les ponències i comunicacions, fomentar les seues preguntes, amb la qual cosa s’aconseguiria atorgar a les persones assistents protagonisme, i alhora, fer-les partícips per a que puguen plantejar observacions. Amb això, també s’aconseguiria trencar la verticalitat d’una persona entesa en una matèria que parla i les altres que només escolten, i anar cap a una major horitzontalitat. És cert que cal fer una bona gestió del temps, cosa que sempre és complicada, però és important que les persones assistents tinguen també la possibilitat d’intervenció, per molt breu que esta siga. I en la línia de fomentar el debat i alhora amb l’objectiu de donar més dinamisme a les sessions, es podria organitzar alguna taula rodona amb persones especialitzades al voltant d’una qüestió que resulte d’interès temàtic, conceptual o metodològic.
A l’hora de proposar les persones ponents, cal acabar amb les eleccions a dit i s’han d’acordar i fer públics els criteris objectius amb els quals es realitza la tria. Amb mèrits acadèmics i curriculars, seria important clarificar si estes ponències les faran catedràtics d’universitat, professors universitaris, doctors, doctorands, graduats, etc. D’esta manera també, s’aconseguiria que cap persona investigadora local se’n sentís exclosa. Com va assenyalar el doctor David Garcia i Rubert a la seua ponència, és important destacar el caràcter científic del Congrés i el rigor que se’n desprèn. En esta línia, també seria recomanable seguir el protocol d’un congrés.
Este seguit de propostes són només un punt de vista. I lògicament, i de fet s’espera que així siga, estan obertes a crítica constructiva, que és l’actitud que permet millorar els projectes. A més, en el moment que es celebre el V Congrés, molt possiblement hauran sorgit noves metodologies que caldrà incorporar. Així i tot, esperem que les presents siguen d’utilitat.
Caldria incorporar un comitè científic que, entre d’altres, done resposta a les propostes de comunicacions i, fins i tot, plantege algunes observacions. A més, un comitè científic dona rigor i aporta projecció i visibilitat al nostre municipi a nivell territorial. Amb este objectiu, seria interessant dissenyar alhora una estratègia de comunicació.
Al costat d’això, caldria introduir perspectiva participativa, interseccional i comunitària. En referència a esta última, a l’hora de començar a treballar en el comitè organitzador, cal convocar a la totalitat del teixit ecosistèmic d’historiadors. I, entenent que al Congrés també es tracten altres disciplines, també a filòlogues i a totes aquelles persones que puguen estar interessades a formar-ne part. Que ningú se’n sente exclòs.
Esta metodologia, més inclusiva, permet també cocrear el disseny del Congrés. Dins la mateixa planificació estratègica, a més de formular els objectius -estratègics i operatius- caldria també dissenyar l’avaluació: formular les preguntes d’avaluació, els moments -ex ante, intermèdia i/o ex post- i els espais, a més de concretar els indicadors de seguiment. Entre d’altres, es podria dissenyar un formulari per a que els participants poguessin expressar la seua valoració durant els mateixos dies del Congrés. L’avaluació, més que ferramenta de fiscalització, és l’eina que permet la millora qualitativa.
En referència al públic assistent, també seria rellevant, en acabat de les intervencions en les ponències i comunicacions, fomentar les seues preguntes, amb la qual cosa s’aconseguiria atorgar a les persones assistents protagonisme, i alhora, fer-les partícips per a que puguen plantejar observacions. Amb això, també s’aconseguiria trencar la verticalitat d’una persona entesa en una matèria que parla i les altres que només escolten, i anar cap a una major horitzontalitat. És cert que cal fer una bona gestió del temps, cosa que sempre és complicada, però és important que les persones assistents tinguen també la possibilitat d’intervenció, per molt breu que esta siga. I en la línia de fomentar el debat i alhora amb l’objectiu de donar més dinamisme a les sessions, es podria organitzar alguna taula rodona amb persones especialitzades al voltant d’una qüestió que resulte d’interès temàtic, conceptual o metodològic.
A l’hora de proposar les persones ponents, cal acabar amb les eleccions a dit i s’han d’acordar i fer públics els criteris objectius amb els quals es realitza la tria. Amb mèrits acadèmics i curriculars, seria important clarificar si estes ponències les faran catedràtics d’universitat, professors universitaris, doctors, doctorands, graduats, etc. D’esta manera també, s’aconseguiria que cap persona investigadora local se’n sentís exclosa. Com va assenyalar el doctor David Garcia i Rubert a la seua ponència, és important destacar el caràcter científic del Congrés i el rigor que se’n desprèn. En esta línia, també seria recomanable seguir el protocol d’un congrés.
Este seguit de propostes són només un punt de vista. I lògicament, i de fet s’espera que així siga, estan obertes a crítica constructiva, que és l’actitud que permet millorar els projectes. A més, en el moment que es celebre el V Congrés, molt possiblement hauran sorgit noves metodologies que caldrà incorporar. Així i tot, esperem que les presents siguen d’utilitat.
dissabte, 28 de gener del 2023
Se’ns mor el poble
Article de contraportada a 'Lo Rafal' 142, per Marta Sans
Escric això uns dies després de donar per acabades les festes d’octubre d’enguany. I estes que haurien d’haver estat unes molt especials, a mi, m’han deixat un regust amarg; pel contingut i l’ambient enrarit que s’ha viscut. I sobretot, després d’escoltar la retransmissió del pregó de festes, que ens va fer recordar aquell Alcanar (o aquell món, potser) que ja no existeix.
Al pregó, Miguel González ens evocava nostàlgic el fotograma de la nostra infància i adolescència, la de totes les quintes dels vuitanta d’este poble. Crec, si em permeteu, unes generacions prou afortunades, que vam poder viure en primera persona allò que la joventut d’ara només pot imaginar. A mesura que transcorrien els minuts, la tònica del pregó va anar canviant, transformant el bucolisme en una crítica potser massa subtil, per acabar en un crit d’esperança reivindicant el nostre poble i la identitat canareva. I no és que li traga raó en tot el que va dir, però també és cert que és molt fàcil escriure un discurs des de casa, segurament com jo estic fent ara, però són poquetes les persones que es posen mans a l’obra, per a fer d’este tros de món, una mica com era abans. I la cosa està complicada.
Parlem de cultura, per exemple, ja que la revista que teniu a les mans pretén estar-hi dedicada. Miguel vol un poble més lliure i més obert en debat. A mi, i a tothom, també ens agradaria, que este govern permetés el debat i donés, com a mínim, escolta a altres propostes i mirades (i no em referisc a les “alternatives” que van del seu bracet). Això és el que haurien de fer els governs d’esquerres, potenciar la cultura com a ferramenta transformadora de la societat, i donar suport i crèdit a les entitats que la practiquen, en tenim moltes d’entitats dedicades. Però els que governen, malauradament, d’esquerres només els hi queda el màrqueting. Quan Salvador Allende va entrar al govern a Xile, una de les primeres coses que va fer és intentar apropar la cultura i el pensament al poble. Perquè un poble que pensa, és un poble que actua, i és quan actuem, quan debatem, quan ens equivoquem i canviem d’opinió, que passen coses, en tots els àmbits. La cultura és una aposta a llarg termini i el que ha fet l’absolutisme d’este govern ha estat cremar la cultura i el debat, i desgastar les poques persones que de forma altruista s’hi dediquen. I no només això, sinó vendre’ns la moto d’etiquetar coses com a cultura i quedar-se tan amples (segurament, també us ho dic, per desconeixença, o deixadesa, que encara és pitjor). I estes primeres espases de les quals Miguel ens parlava al seu pregó (les primeres, les segones...), són relegades a l’oblit i a no ser escoltades (ni aprofitades!), i substituïdes, en el millor dels casos, a canvi de vots segurs.
El neoliberalisme aboca els serveis públics i els moviments socials a la mort, i aquí està passant el mateix. La gent critiquem constantment, però actuar i “espentejar” ho fem en comptagotes. Estes lletres també pretenen ser un crit reivindicatiu, però no cap al poble sinó cap al suposat poder. Per demanar que comencen a fer coses diferents, que es convoquen de nou consells, però que es convoquen amb la ment oberta a debatre, no només amb aquells que ja saben què diran que sí a tot. Que comencen a escoltar les crítiques de forma constructiva. És un crit per dir que el govern no dicta ni decideix, sinó que està per servir-mos a la gent i escoltar els moviments socials. Que un govern no ha de mentir, i que també pot equivocar-se, que és molt lícit i el poble li sabrà perdonar. Però no li perdonarà mai que l’enganyen. Que el poble se’ns mor i, amb ell, morim nosaltres.
Al pregó, Miguel González ens evocava nostàlgic el fotograma de la nostra infància i adolescència, la de totes les quintes dels vuitanta d’este poble. Crec, si em permeteu, unes generacions prou afortunades, que vam poder viure en primera persona allò que la joventut d’ara només pot imaginar. A mesura que transcorrien els minuts, la tònica del pregó va anar canviant, transformant el bucolisme en una crítica potser massa subtil, per acabar en un crit d’esperança reivindicant el nostre poble i la identitat canareva. I no és que li traga raó en tot el que va dir, però també és cert que és molt fàcil escriure un discurs des de casa, segurament com jo estic fent ara, però són poquetes les persones que es posen mans a l’obra, per a fer d’este tros de món, una mica com era abans. I la cosa està complicada.
Parlem de cultura, per exemple, ja que la revista que teniu a les mans pretén estar-hi dedicada. Miguel vol un poble més lliure i més obert en debat. A mi, i a tothom, també ens agradaria, que este govern permetés el debat i donés, com a mínim, escolta a altres propostes i mirades (i no em referisc a les “alternatives” que van del seu bracet). Això és el que haurien de fer els governs d’esquerres, potenciar la cultura com a ferramenta transformadora de la societat, i donar suport i crèdit a les entitats que la practiquen, en tenim moltes d’entitats dedicades. Però els que governen, malauradament, d’esquerres només els hi queda el màrqueting. Quan Salvador Allende va entrar al govern a Xile, una de les primeres coses que va fer és intentar apropar la cultura i el pensament al poble. Perquè un poble que pensa, és un poble que actua, i és quan actuem, quan debatem, quan ens equivoquem i canviem d’opinió, que passen coses, en tots els àmbits. La cultura és una aposta a llarg termini i el que ha fet l’absolutisme d’este govern ha estat cremar la cultura i el debat, i desgastar les poques persones que de forma altruista s’hi dediquen. I no només això, sinó vendre’ns la moto d’etiquetar coses com a cultura i quedar-se tan amples (segurament, també us ho dic, per desconeixença, o deixadesa, que encara és pitjor). I estes primeres espases de les quals Miguel ens parlava al seu pregó (les primeres, les segones...), són relegades a l’oblit i a no ser escoltades (ni aprofitades!), i substituïdes, en el millor dels casos, a canvi de vots segurs.
El neoliberalisme aboca els serveis públics i els moviments socials a la mort, i aquí està passant el mateix. La gent critiquem constantment, però actuar i “espentejar” ho fem en comptagotes. Estes lletres també pretenen ser un crit reivindicatiu, però no cap al poble sinó cap al suposat poder. Per demanar que comencen a fer coses diferents, que es convoquen de nou consells, però que es convoquen amb la ment oberta a debatre, no només amb aquells que ja saben què diran que sí a tot. Que comencen a escoltar les crítiques de forma constructiva. És un crit per dir que el govern no dicta ni decideix, sinó que està per servir-mos a la gent i escoltar els moviments socials. Que un govern no ha de mentir, i que també pot equivocar-se, que és molt lícit i el poble li sabrà perdonar. Però no li perdonarà mai que l’enganyen. Que el poble se’ns mor i, amb ell, morim nosaltres.
dijous, 26 de gener del 2023
Sant Antoni 2023
Fotos de Joaquim Valls, Vicent Matamoros i Joaquim Buj
|
|
.jpeg)
 |
| © J. Buj |
dimecres, 25 de gener del 2023
dilluns, 23 de gener del 2023
.jpeg)
.jpeg)
diumenge, 22 de gener del 2023
Sant Antoni: article de premsa
Us deixem este link a l’article que Sàpiens va publicar amb motiu de la inscripció de la festa de Sant Antoni al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya
 |
| Sant Antoni a Alcanar / SÀPIENS |
dissabte, 21 de gener del 2023
Sant Antoni 2023 📣
Torna la festa de Sant Antoni este cap de setmana! Un dels seus actes tradicionals serà tema de 'Lo Rafal' 143: la Despertada. Reproduïm alguns versos típics que trobareu a l’article d’este proper número 🗣
San Antonio se perdió una tarde,
sus hijos, llorosos, lo van a buscar
y lo encuentran un santo Domingo
contando las almas que al Rosario van.
José Parra va escriure els següents versos:
Sant Antoni, humil i piadós,
tots te demanem poder arribar
a l’any que ve, en salut i alegria,
i aquesta gran festa poder celebrar.
Avui, dia de l’aniversari,
junts aquesta nit volem recordar
als amics i companys que cantaven
i avui, Sant Antoni, els trobarem a faltar.
Los veïns del carrer Sant Antoni
en este gran dia te volen demanar
que els dones una llarga vida
i així esta festa podrà continuar.
 |
| La Rondalla, l’any 1964. Foto cedida per José Parra |
dijous, 19 de gener del 2023
Podcasts del I Concurs literari Lo Rafal 🔊
Us deixem este link a la pàgina d’Alcanar Ràdio on podeu escoltar, baixar-vos i compartir els podcasts dels contes premiats i accèssits del I Concurs literari Lo Rafal
dimecres, 18 de gener del 2023
Encesa 2023: vídeo de l’activitat
Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans 🗓️ 14/1/23
dilluns, 16 de gener del 2023
Encesa 2023: fotos de l’activitat
Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans 🗓️ 14/1/23
|
diumenge, 15 de gener del 2023
Accèssit A2 Grupal del I Concurs literari Lo Rafal
Aquest matí, els tres han anat a casa de l’àvia de Joel i, per distreure’s, han pujat a buscar unes velles caixes a l’àtic. De dins d’una de les caixes, han agafat un antic diari d’història, d’uns antics mossens que van venir al poble a trobar alguna cosa."
dissabte, 14 de gener del 2023
II Accèssit A1 Individual del I Concurs literari Lo Rafal
Compra 'Lo Rafal' 142 i llegeix el conte sencer. Així comença 'La màquina del temps', de Lucía Bertolín 👉 "Hi havia una vegada una família que vivia a Alcanar. El pare es deia Marc; la mare, Sandra i les dues xiquetes Daniela i Martina. Marc tenia 40 anys; Sandra, 38 i Martina i Daniela, 11 anys. Daniela i Martina sempre havien somiat amb viatjar al passat. Tothom els deia que era impossible. Daniela sempre deia que algun dia ho aconseguirien, però Martina tenia poca fe.
El 15 de gener al matí, Daniela es va despertar molt cansada; en canvi, Martina es va despertar amb molta energia. Marc i Sandra van proposar anar d’excursió pel Remei. Tots van acceptar, però després de tornar del Remei estaven tots esgotats i, quan van arribar a casa, van caure com troncs al llit."
dijous, 12 de gener del 2023
I Accèssit A1 Individual del I Concurs literari Lo Rafal
Compra 'Lo Rafal' 142 i llegeix el conte sencer. Així comença 'Això, al final, què ha sigut?', de Bea Estefania Tifrea 👉 "Vet aquí que, en un poble del sud de Catalunya anomenat Alcanar, vivien tres bessons: en Joan, en Miquel i la Mireia, junt amb els seus pares. Ells són uns nens normals, amb una vida molt normal. Però un diumenge 12 de febrer, mentre estaven esmorzant pa amb tomàquet, en Joan va dir:
—Voleu anar a fer una excursió a la Moleta del Remei?"
dimecres, 11 de gener del 2023
dilluns, 9 de gener del 2023
Xè Gran Pessebre d’Alcanar: article de premsa
Us deixem este link a l’article que Vinaròs News publica sobre el Gran Pessebre d’Alcanar, que encara podreu visitar el cap de setmana de 18.00 a 21.00 h 🕕🕘
👉 https://www.vinarosnews.net/video-i-fotos-del-pessebre-monumental-a-alcanar |
| Captura de pantalla |
diumenge, 8 de gener del 2023
Les aigües d’Alcanar, a càrrec d’Álvaro Arasa
Playlist de la xerrada organitzada per Lo Rafal 🗓️ 9/12/22
dissabte, 7 de gener del 2023
Entrevista sobre la revista 'Lo Rafal' 142, a Alcanar Ràdio
Tot seguit podeu escoltar l’entrevista amb Marta Sans
dijous, 5 de gener del 2023
Portada de 'Lo Rafal' 142
🆕 Ja ha sortit el nou número de la revista!
El millor regal que podien portar-nos els Reis! 🎁👑
Disponible als nostres punts de venda habituals
- Alcanar: Estanc de Dalt, Estanc de Baix i Botiga
- Les Cases: Estanc i Agrobotiga
dilluns, 2 de gener del 2023
Xè Gran Pessebre d’Alcanar: article de premsa
Us deixem este link a l’article que Vinaròs News publica sobre el Gran Pessebre d’Alcanar, que podeu visitar de 18.00 a 21.00 h 🕕🕘
👉 https://www.vinarosnews.net/xe-gran-pessebre-monumental-dalcanar |
| Captura de pantalla |
diumenge, 1 de gener del 2023
Xè Gran Pessebre d’Alcanar: vídeo de la inauguració
Vinaròs News es fa ressò del pessebre monumental canareu 🗓️ 11/12/22
Subscriure's a:
Missatges (Atom)