El 2021 ens va deixar moments que recordarem durant molt de temps, un d’ells va ser el sopar Estellés, organitzat per Òmnium Ebre. L’article que trobareu a sota també el podeu trobar imprès al nostre últim número 140.
Per Josep Sancho Sancho (sancho.josep@gmail.com)
Imatges: Òmnium Ebre
L’any 2010, l’escriptor valencià Josep Lozano va materialitzar la idea de fer amb Vicent Andrés Estellés -el millor poeta valencià des d’Ausiàs March- el mateix que fan a Escòcia amb el seu poeta de culte, Robert Burns: des de fa molts anys, a les Burns Nicht (en scots o escocès), s’assenten al voltant d’una taula per sopar, xerrar i, sobretot, recitar versos seus. Escòcia per davant.
Amb aquest retrat, des de fa més de 10 anys, es va anar estenent també com una taca d’oli arreu del País Valencià la Festa o Sopar Estellés. L’any 2013 es va celebrar per primera vegada a Alcanar, organitzada per Lo Casal Aixumara, en un dels primers sopars Estellés commemorats al nord del Sénia. No per casualitat, el nostre poble és cor dels Països Catalans.
A l’actualitat, sota l’aixopluc de moltes entitats, tant locals com nacionals -Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, entre d’altres- moltes poblacions celebren la Festa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I, fins i tot, ja, de l’estranger. És el sopar del poeta del poble, el de la quotidianitat, el que en els seus versos ens parlava de la terra, de la vida, de la mort, de l’amor, del sexe, del beure i del menjar.
I seràs per sempre, poble
També al nostre poble, la nit del passat 1 d’octubre. Sí, la data no era casualitat. Amb el record del quart aniversari del referèndum d’autodeterminació, baix la calidesa dels arbres i de la terrassa del bar de l’Ermita del Remei -la taverna que diria Estellés-, una quarantena de comensals ens vam ajuntar per recordar al poeta seguint la crida de diverses entitats, com Lo Rafal. Canareves i canareus vam compartir taula i poesia amb bona gent vinguda d’altres pobles de la comarca, del Maestrat, del Baix Ebre, de la Terra Alta i de la Ribera. Entre ells, els millors rapsodes de la nostra terra. Un dels moments més emotius del sopar va ser quan l’escultora de Tortosa Cinta Sabaté va recitar un dels poemes de més potència del poeta de Burjassot: Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per sempre, poble. A flor de pell, llàgrimes als ulls. La poesia al puny i Estellés al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada