La meua experiència intergeneracional 1

Iniciem la publicació del text íntegre de Vicent Matamoros Sanz, del qual en podeu llegir un resum a la revista Lo Rafal 140 que ja podeu adquirir als punts de venda habituals d’Alcanar i les Cases. Hi adjuntarem fotos antigues de les escoles que hi ha hagut al municipi en les últimes dècades.

Com han passat els anys!. Sembla ahir quan vaig fer els sis anys i ma mare m’acompanyava a l’escola al barri de Cerdanyola de Mataró, on llavors vivíem. Ja han passat seixanta-un anys d’aquelles boniques caminades de la mà de ma mare i encara vaig a l’escola tots els dies, però els papers s’han invertit. Llavors era acompanyat i ara sóc acompanyant.

Xiquets jugant a trencar olles al barri Cerdanyola de Mataró
(c) http://aliesmataro.blogspot.com/2014/04/els-nostres-barris-cerdanyola.html

L’escola ha sigut una excel·lent i bona amiga al llarg de la meua vida.

Des de ben menut m’entusiasmava aprendre coses i, de fet, de l’escola en vaig fer la meua manera de viure. Vaig estudiar Magisteri i, després de tres anys de treball a l’escola Antoni Vilanova de Falset, el concurs de trasllats em va portar a Alcanar, el poble dels meus iaios paterns, que l’hagueren d’abandonar a finals del segle XIX, perquè les condicions de vida no devien ser massa bones. 

Imatge de l’escola Antoni Vilanova de Falset en el cartell d’una activitat
(c) https://cdapaucasals.com/releases/escola-antoni-vilanova-2015-16

Des d’aquell llunyà 1960 a l’escola a Mataró, no he deixat d’anar-hi, primer com alumne, després com a mestre i des de fa 11 anys com a iaio, acompanyant les netes, primer a la guarderia i el curs 2013-14, deixant la Sara a la guarderia i l’Anna al cole. Aquell va ser el curs de la jubilació, per tant fa 7 anys que només vaig al cole en qualitat de iaio, tot i que he de dir que, després de jubilat, durant tres cursos vaig tornar a trepitjar les aules en qualitat de mestre voluntari, ajudant a mestres titulars.

Vista interior del pati de les Escoles Velles d’Alcanar (c) Sílvia Matamoros/Arxiu Lo Rafal

Des d’aquell setembre de 1979, que vaig arribar a Alcanar amb 25 anys, fins al juliol de 2014, he fet de mestre a l’escola Joan Bta. Serra. He compartit aules, escales, passadissos i patis amb moltes promocions de xiquets i xiquetes. 

L’escola ha sigut el meu lloc de treball, de trobada amb alumnes, amics, amigues, companys i companyes. 

Però pensem bé que ara estem al 2021 i encara vaig a l’escola tots els dies, ara com acompanyant de les netes Anna i Sara. Anna enguany ha començat l’ESO i ja va sola a l’institut, però la Sara i jo compartim passejades tots els matins, migdies i tardes. Evidentment que ho faig ben a gust, orgullós i ben satisfet d’acompanyar-la i d’anar a un lloc que ha sigut casa meua i que jo, com altres companys i companyes podem dir que vam veure nàixer, quan a l’abandonar les Escoles Velles del carrer de Càlig, vam inaugurar les actuals, que envolten l’antic edifici, ara de color blau, i que van ser conegudes com les Escoles Noves.

Les Escoles Noves a l’avinguda Constitució, abril 1993. Foto: Sílvia Matamoros (Arxiu Lo Rafal)

CONTINUARÀ...