Josep va nàixer a Alcanar el 28 de novembre de 1999 i té 16 anys. Està estudiant ESO a l’IES Sòl-de-Riu i recentment els seus pares li han regalat una moto que cuida i neteja a més no poder.
Josep pertany a les noves generacions canareves i li agrada molt tot allò relacionat amb l’art, la pintura, el teatre, el cinema, ...
És un noi alegre i molt creatiu. Pèl-roig, segurament l'identificareu.
És alumne de l’escola d’art i per a ell la Núria Prades és una figura a seguir. Josep en destaca les virtuts de la Núria com a professional de la pintura i l’art. Ens remarca també que el seu coneixement tècnic l'aplica amb passió en les classes i el transmet als alumnes.
Tot i ser jove, coneix la paraula Aixumara, que li pareix curiosa i no li agradaria que es pergués el seu ús.
Josep pertany a les noves generacions canareves i li agrada molt tot allò relacionat amb l’art, la pintura, el teatre, el cinema, ...
És un noi alegre i molt creatiu. Pèl-roig, segurament l'identificareu.
És alumne de l’escola d’art i per a ell la Núria Prades és una figura a seguir. Josep en destaca les virtuts de la Núria com a professional de la pintura i l’art. Ens remarca també que el seu coneixement tècnic l'aplica amb passió en les classes i el transmet als alumnes.
Tot i ser jove, coneix la paraula Aixumara, que li pareix curiosa i no li agradaria que es pergués el seu ús.
Josep ens descriu el seu rogle preferit així:
“El mirador personalment m’agrada molt. Crec que és l’indret més encisador del poble, sobre tot per a passar-hi la tarde. No hi ha un lloc millor. Hi ha unes vistes espectaculars on es poden apreciar els nostres camps i els pobles veïns. Ara, a més, podem disfrutar del camp de bàsquet i de l’skate park. A l’estiu quan fa molta calor, al mirador hi passa una brisa molt reconfortant. A l’hivern quan fa fred hi toca el Sol, que t’escalfa. És un plaer estar-hi.
Jo quan era petit hi anava a jugar amb els meus veïns. Corriem per la plaça, els carrerons, les escales... Crec que per això m’agrada tant el mirador, perquè em recorda a la meua infància”.
Jo quan era petit hi anava a jugar amb els meus veïns. Corriem per la plaça, els carrerons, les escales... Crec que per això m’agrada tant el mirador, perquè em recorda a la meua infància”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada