El verger de la mestra Gual, lo rogle preferit de Maria del Mar Subirats Barrera

Maria del Mar, Mar, és una canareva coneguda i estimada per molts. Nascuda el febrer de 1975, és llicenciada en Història per la URV i Llicenciada en Documentació per la UOC. Actualment treballa com a Tècnic auxiliar de biblioteca a la biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar.

Viu a Alcanar i ens confessa que li apassiona molt viatjar i també llegir.

A la Maria del Mar li pareix curiosa la paraula “Astregina” i ens aconsella... “Fa molts anys que els vaig llegir però em van agradar especialment Un adéu a les armes d’Ernest Hemingway i Confieso que he vivido autobiografia de Pablo Neruda. Us diria més llibres encara...” perquè en té un bon repertori, us ho podem assegurar. 

Mar creu que mai s’hauria de perdre l’ofici de Bibliotecària / bibliotecari

“Aquest any 2015 ha estat nombrat per la Generalitat de Catalunya any de les Biblioteques per commemorar el centenari del pla de biblioteques iniciat per la Mancomunitat de Catalunya.

Des d’aquelles primeres passes de la xarxa de biblioteques públiques iniciades al 1914 han canviat moltíssimes coses, els edificis, els gustos, les costums, els rols, la distribució geogràfica dels equipaments culturals, el públic, el concepte de biblioteca, els serveis que s’ofereixen, les tecnologies que s’utilitzen, però en essència, la bibliotecària o bibliotecari continua sent la persona que assesora els lectors i investigadors, que preserva el fons documental, que difon cultura i patrimoni, que dinamitza activitats i que serveix de pont entre el món de la cultura més erudita i tots aquells que s’atreveixen a creuar la porta de qualsevol biblioteca que val a dir que cada cop són més.”

  

Així ens descriu el seu rogle:

“El meu rogle preferit d’Alcanar és el Verger de la Mestra Gual.

 És la vista que tinc des del taulell de la biblioteca que ocupo habitualment i

m’encanta, m’agrada l’accès, el lloc, el nom, la vista, la llum de primera hora, ...

Crec que és un lloc que combina patrimoni històric i modernitat amb una elegància inusual.

M’agrada especialment el contrast del nostre campanar de pedra amb les parets blanques d’aquest pati interior que cobra vida en comptades ocasions i que considero que té un potencial que cal aprofitar.”