El nostre protagonista de la secció Lo Rogle és Miguel González Richart.
Aquest jove canareu ha fet 28 anys aquest passat mes de setembre.
Miguel és un noi conegut i estimat per molts canareus i canareves. Apassionat de la ràdio i la tecnologia, treballa de periodista a Tarragona.
És llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i també amant de la tecnologia, la informàtica, la música i la radio, afició que li ve la seua etapa de col·laborador a Ràdio Alcanar. Aquesta la considera la iniciació al món on ara hi treballa.
Com a paraula curiosa tria “asgarip”, que seria allò que el canareu descriu com a una persona (normalment jove) que és molt activa i espavilada.
Miguel considera que l’ofici de pagès no s’hauria de perdre mai “perquè a la terra li deurem sempre moltes coses” i ens recomana seguir a “totes aquelles persones que fan les coses de manera honrada, que callen i van fent i són lo profit de la gent, com deia la cançó”. Ens recomana un llibre, bé “qualsevol que enganxe, culturitze, t'ensenyi alguna cosa i et face passar un bon rato sense que te n'adones del temps”.
Miguel és un exemple a seguir. Esforç, tenacitat i eloqüència. Seguiu-lo de prop perquè arribarà lluny. Miguel és cec de naixement.
El seu rogle ens el descriu així:
“És difícil escollir només un rogle d'aquest poble que m'ha vist en tantes facetes de la meua vida. Des que era un xiquet, d'adolescent, i ara, de més gran. Crec que sense veure'l reconeixeria l'ambient d'Alcanar entre mil pobles. Si he de triar, ho faré en plural. D'una banda, la Plaça Lluís Companys, o per a mi, “Lo parque”: les tardes de “cumpleanys”, les primeres sortides nocturnes, les confessions serioses i les primeres abraçades d'amors adolescents. En segon lloc, una finca de mon iaio prop del cementeri. Dels temps de la cacera, li ha quedat el nom de La Barraca. I ai, si les parets de la barraca parlessin. Cada pam en té una història, un record i una emoció”.
