El carrer de Sant Miquel, el rogle de José Manuel Rebled Corsellas

 

Jose Manuel Rebled Corsellas, conegut popularment com a Rebled, és nascut a Alcanar el 1981, encara que actualment passa la major part del temps a Barcelona. Va cursar a Alcanar el Grau mitjà en gestió administrativa i després va marxar a Barcelona per llicenciar-se en física a la UB on, després de cursar el Màster de nanociència i nanotecnologia, actualment està treballant com a estudiant de doctorat del programa de nanociències i finançat per l'institut de ciència de materials de Barcelona (CSIC).

Jose sempre ha estat molt participatiu en diferents organitzacions del poble; la Banda Municipal de música, el Cor Iúbilo i els Estels del Sud.

Amant de la música i la lectura pensa que “l’ofici” d’educador no s’hauria de perdre mai:

“I per educador incloc mestres, professors i, sobretot, pares. I ho faig en el sentit més ampli de la paraula, no només el de transmetre coneixements, sinó i potser sobretot, el d’ensenyar a pensar i ser crític, especialment en un mateix. En realitat no és un ofici que s’estigue perdent, però si que s’està perdent el seu prestigi i la seua respectabilitat. I és una llàstima, perquè és una feina molt similar a la del pagès. Si un pagès, igual que un educador, no fa bé la seua feina, els fruits no arribaran a ser el que haguessen pogut arribar a ser.”

 
A Rebled li sembla curiosa la paraula argelaga, que abunda per la serra del Montsià on li meravella passejar.

Ens aconsella la lectura de Marvin Harris, un antropòleg nord-americà.

Ens descriu el seu rogle així:

El meu rogle preferit d’Alcanar és la part superior del carrer de Sant Miquel, un carrer amb escales que va del Raval de Sant Isidre al carrer del Mar, on hi assaja la Banda Municipal.

  

En aquell lloc hi vaig passar moltíssimes hores, aprenent música, fent música, i també jugant per la serra amb gent que, encara que el temps i la distància han fet perdre el contacte, considero vells amics.

 
No em puc imaginar com hauria estat la meua vida si els meus germans (que també van ser músics) i els meus pares, no m’haguessen convençut (o obligat) a anar-hi. A part de música, amb el temps, hi vaig aprendre el significat de formar part d’un grup, amb objectius comuns i responsabilitats compartides. La música no m’ha fet guanyar diners, però m’ha donat l’oportunitat de créixer personalment i conèixer gent, tant a la Banda, com al Cor Iúbilo i als Estels del Sud, amb la qual i de la qual he aprés molt. La música en un poble no només és música, sinó també integració i socialització.

A més, considero que és una de les zones amb més encant d’Alcanar, amb el mirador a tocar, els carrers estrets i costeruts, rogles per a un primer bes, una muntanya dins el poble.

Text: Jose Manuel Rebled Corsellas
Fotos: Pere Fibla Biosca