La senyora Providència Guimerà Bonet va nàixer a Alcanar el 9 d'abril de 1934. Concretament, en un dijous sant. Com a curiositat, hores ans, sa mare es trobava plegant olives. Ella era la més menuda dels quatre fills, tres xiquetes i un xiquet.
És una canareva de tota la vida que des de sempre ha treballat al camp. Quan el seu pare va venir de la guerra ja va sembrar i collir de tot: blat, llenties, guixes, fesols … tota classe de llegums. Com que va patir tant, el seu pare va decidir sembrar de tot. Des de llavors que la senyora Providència recorda estar entre els camps collint i sembrant.
La senyora Providència també és coneguda com la dels Boles. L'origen d'aquest malnom el té el seu iaio. Era un home que li agradava molt el billar. A més, era un pèl trampós. Quan li tocava tirar a ell, amb la mà agafava les boles i les tirava a terra. D'aquestes garrames va nàixer el malnom dels Boles.
Però la nostra roglera té un do molt especial. Cura de gràcia. Des de fa 60 anys, quan li van dir que el tenia, que tracta esguinzos, hematomes i redreça nervis a base de massatges i la seva saliva.
El Rogle de la senyora Providència és la casa on va nàixer. Està al carrer Caballé, número 6. Prop de l'església on hi havia dues moreres i una petita font. Els dos arbres feien de companys de joc a la Providència xiqueta. Quan no tenia ningú amb qui jugar, lligava un cantó de corda al tronc d'una morera i jugava a saltar la corda. També li agradava molt la font, on la gent anava a buscar aigua perquè a les cases no n'hi havia.
Però no tot era jocs i alegria a la vida de la Providència. Recorda que era el temps de la postguerra i que es va patir molt. No hi havia gairebé res i el poc que hi havia era caríssim. Com que el seu pare estava al front, la seva mare va tenir sort de treballar fent feines a dues cases del poble.
També té un record bastant visual de com el seu pare enrastrava i penjava tomaques. De tota la vida, ella ha vist l'entrada de casa seva plena de tomaques penjades. A part, pastaven el seu propi pa, set o vuit per setmana. A la senyora Providència li agradava molt pastar, fer la llevadura i amassar. Després es portaven les masses als dos forns del Camí Ample, el de Roque i el de Culón.
Però, tot i aquells temps, també es divertien. No tenien televisió i hi havia poques ràdios. Per tant, els diumenges la gent més gran jugava a cartes i es jugaven pessetes i cacaus. I, a les festes, s'organitzava el ball del vermut.
Així doncs, la casa del carrer Caballé és molt especial per a la xiqueta dels Boles ja que va viure el temps de gaudir de la infantesa i de treballar sense parar.
Text: Mireia Reverter - Fotos: Sílvia Matamoros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada